Fer servir les noticies a la classe de ciències Teach article

Traduït per MariaRosa Quintero Bernabeu. Fernanda Veneu-Lumb i Marco Costa mostren com les noticies, fins i tot les més inexactes, es poden emprar a les classes de ciències.

Les noticies es troben accessibles per tot arreu, tot el temps, als diaris i revistes, a la televisió i a través d’Internet, incloent-hi les noticies científiques. Alguns investigadors es queixen de la inexactitud de la informació científica en els mitjans i és per això que alguns professors són reticents a utilitzar les noticies a les classes de ciències. De tota manera, nosaltres volem encoratjar-los a usar-les, per dos motius:

1. Perquè algunes de les histories que es troben als mitjans son molt bones i exactes.
2. Perquè buscar errors en les noticies científiques pot ser l’inici d’una activitat a classe.

Començarem per il·lustrar algunes de les diferencies entre les noticies i els articles científics, i tot seguit oferirem algunes idees de com emprar les noticies científiques a classe. Tot i que nosaltres parlem sobretot d’articles de diaris, es poden emprar igualment altres fonts ben populars, com ara articles de revistes, podcasts o video clips de les noticies de la televisió.

Comencem

Les noticies segueixen normalment un patró establert. En el primer paràgraf trobem tota la informació necessària per entendre la historia: qui, que, on, quan, perquè i com.

Fem un cop d’ull a un exemple de la pàgina web de la BBC^w1.

Matt Walker, l’editor de Earth News, descriu els resultats d’un estudi internacional en el que han participat científics de diferents països. Us heu adonat que el primer paràgraf conté tota la informació important?

Aquesta es una de les diferencies mes significatives entre les noticies i altres tipus de text. Per exemple, en els articles científics de recerca els resultats i les conclusions es presenten en seccions separades, cap al final de l’article. Fins i tot en el resum, la versió curta de l’article científic, l’estructura manté el mateix patró: introducció, mètodes, resultats i conclusions.

Fem un cop d’ull ara a la manera com la mateixa historia va ser presentada en una revista científica, concretament en el resum d’un article publicat a Ecology Letters (Hahs et al., 2009).

Com podeu veure, el resum acaba amb les conclusions: “la importància de preservar la vegetació nativa en àrees urbanes i la necessitat de mitigació per minimitzar la potencial desaparició de la vegetació en el futur”. Podríeu discutir amb els estudiants les diferents estructures de notícies i articles científics, incloent quin estil prefereixen i per què.

Una altra diferència entre notícies i articles científics és que en les notícies alguns dels fets poden ser presentats com citacions de persones involucrades en el tema. Vegem una mica més la notícia:

“El creixement ràpid i sostingut de les ciutats i els pobles posa en perill la biodiversitat global” ens diu la Dr. Anry Hahns, una científica del’’Institut Australià de Recerca en Ecologia Urbana als jardins Reials Botànics de Melbourne, a Austràlia

Això explica per què la Dr. Hahs i els seus col·laboradors es van unir per intentar entendre aquest perill i com pot ser minimitzat.

Un altre punt important a observar en les notícies és qui és el narrador en el text: científics, polítics o membres del públic? Per què? Hi ha algun altre punt de vista que manqui? El de qui?

Molts investigadors es queixen de tergiversació en les notícies: la informació presentada és incorrecta o els científics no són correctament citats, per exemple. Com a mestre, podríeu intentar identificar aquests problemes en una notícia, utilitzant els vostres propis coneixements sobre el tema. També podríeu demanar als estudiants que cerquin ells mateixos tergiversacions, buscant informació exacta a Internet.

On es pot trobar la informació exacta? Comenceu per llegir de nou el començament de la notícia. Normalment hi trobareu la font inicial de la informació. En el nostre exemple, la informació prové d’un article científic publicat a la revista Ecology Letters (el resum que hem revisat abans). Moltes revistes científiques cobren per l’accés en línia dels seus articles, però l’accés als resums, i de vegades a articles antics, és gratuït. A més, les revistes d’accés obert^w2 (per exemple, PLOS Biology^w3) ofereixen accés gratuït al text complet de tots els seus articles.

Altres fonts de notícies poden ser les organitzacions científiques, com universitats, la NASA^w4, l’Agència Espacial Europea (ESA)^w5 o les organitzacions dels EIROforum^w6. En aquestes pàgines web hauria de ser possible trobar la informació original (per exemple, en les notes de premsa, informació proporcionada especialment per a periodistes i revisada pels científics involucrats) i comparar-la amb la notícia. Moltes pàgines webs d’organitzacions tenen una secció per la premsa (sovint anomenada centre per la premsa o els mitjans) i l’accés és gratuït.

Comparant les noticies amb l’article de recerca original (o la nota de premsa) no nomes podreu veure les diferencies en l’estructura i en la presentació de les dades, sinó que també podeu considerar les diferencies en els estils literaris.

Posant-ho a prova: emprar les noticies a classe

Aquí teniu alguns suggeriments sobre com examinar i comparar les noticies i els articles científics a classe.

1. De que tracta la historia (per exemple es una part d’una investigació, un descobriment o una afirmació d’un científic)?
2. D’on ve la historia (de quin país, de quin tipus d’organització)?
3. Qui és citat pel periodista (per exemple científics o polítics) en cas que hi hagi una citació? D’on són?
4. Quina era la implicació del científic citat? Per exemple, donaven la seva opinió sobre la recerca d’algú altre o sobre la seva pròpia?
5. El científic treballava sol o formava part d’un grup?
6. Si examineu la noticia, és possible saber qui va finançar la investigació? Si aquesta informació no es troba en el text, per que creieu que es?
7. Quina va ser la font d’informació? Aquesta és una qüestió important en el cas que vulgueu saber mes sobre el tema.
8. El tema de l’article ha estat publicat en una revista científica avaluada per experts (vegeu Raphael, 2007)? Si es així, quina revista? Creieu que és una informació important? Per què?
9. Coneixíeu aquest tema abans de llegir la notícia? Si el coneixíeu, conté el text informació nova? Hi ha alguna informació que entri en conflicte amb el vostre coneixement anterior?
10. Proveu de trobar la font original de la informació i comproveu els detalls. Heu trobat cap error? Si és així, quina mena d’error heu trobat (informació incorrecta, explicació incorrecta, altres tipus d’error)? Com reescriuríeu aquesta part, per corregir els errors que heu trobat?
11. Qui creieu que va escriure aquest text (per exemple estudiants, professors, investigadors o públic en general)? Per què ho creieu?
12. Quina era la intenció del periodista o del diari per escriure o publicar aquest article? Estrictament proporcionar informació? O hi ha algun altre motiu, com ara alarmisme, objectius polítics, o augmentar les vendes del diari?
13. Trobeu noticies de diferents diaris sobre la mateixa qüestió científica i compareu-los. Us ha permès això contestar algunes de les preguntes anteriors?
14. Si la notícia científica tracta de resultats o d’una descoberta científica, intenteu convertir-la en un article científic, i després compareu-la amb la font original.

Download

Download this article as a PDF